La Laia s'ho passa molt bé quan pujem al terrat. Corre molt contenta per tot arreu, cridant i movent depressa els brassos, com si fos un ocell. Mentres pujem les escales diu "adeu" a la gent que està abaix. Demana per pujar els esglaons dient "ara jo". Quan està a dalt vol baixar, s'espanta una mica. Li encanten els arbres del pati. Es passa tota l'estona senyalant-los i dient "mira". Dorm a l'habitació de la roser.
La taronja l'aprofita bé. Cada grill el xucla i ens ho va donant, agafant després un altre. Li encanta.
viernes, 11 de abril de 1980
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario