Té estones que està bé, però de vegades li agafan uns "rampells" i aparaentment sembla que no li passi res. Es posa a plorar en plan "marranaria" i a vegades no accepta que li diguem res.
Al migdia no vol dormir. Juga al pati molt tranquila, com que va sense sabates tota l'estona, va pujant als matalassos.
jueves, 19 de junio de 1980
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario