informe de la Laia.

Alimentació
Des de que ha començat a venir a la llar (octubre de 1979, 1 any i 3 mesos), la Laia no ha tingut problemes per menjar, en general li agrada tot i s’ho menja molt a gust. Només l’arròs amb pastanaga no li agrada massa. El dia que es menja arròs li donem brou amb pasta perquè hem provat a posar-li l’arròs per si s’ho menja així i tampoc ho vol. Ara, a finals de curs, hem descobert que no li agrada la pastanaga, perquè se la treu de la boca quan li posem al plat amb el tall.
No té preferència per seure al costat de cap nen en concret.
Normalment menja sola, però es deixa ajudar, sobretot quan li costa agafar la sopa. S’anima a menjar 3 plats, sembla una velleta: li encanta.

Descans
Per dormir la Laia fa servir un biberó amb una mica d’aigua, no fa servir el xumet, només alguna vegada i s’ho treu al cap d’una estona. Des de que comença a venir, fins el gener (gener de 1980, un any i mig) dorm cada dia i molta estona. Molts dies, quan la venen a buscar encara dorm; al gener hi ha dies que no vol dormir. No es deixa acariciar, sembla que sàpiga que la vols fer dormir i s’inquieta, es posa molt nerviosa, no es deixa tocar però vol que estiguis al seu costat, perquè si marxem plora.
Per dormir no vol que li posem el llençol, dona mil voltes i només es relaxa quan li donem el biberó, però no dura gaire. Mou els peus molt i els vol sentir lliures.
A partir de febrer (1980) no dorm quasi cap dia. Per una banda ens sap greu, perquè pensem que després es dormirà a casa quan arribi; però per un altre costat és una estona que la Laia aprofita, gaudeix molt jugant per tot arreu, tranquil·la perquè quan els demés estan dormint recorre la llar (el pati, les habitacions,...) i pot tenir-nos molt més per ella que d’altres moments. És quan més xerra i juga tant amb l’espai com amb el cos.
Al mes de març hi ha dies que està molt tranquil·la i accepta que li faci carícies i que estigui amb ella dormint algunes vegades, i d’altres no. Fins a finals de curs segueix aquest ritme. Últimament ja no la portem a dormir i posem un matalàs a l’habitació amb el que juga i descansa.

Canvi
L’hora del canvi la Laia la viu molt relaxadament, li agrada que estiguis per ella tan a prop i encara que no et correspon a les carícies que li fem, gaudeix De vegades, sembla que li fa vergonya, després, cap a finals de curs et demana moltes coses; parla molt quan la canviem i es nota que gaudeix Té una actitud molt dolça.
No té problemes de deposicions, no fa caca a la llar (poques vegades) i quan les fa són petitones (com ella). Cap al mes de maig-juny li comencen a molestar les gasses i el plàstic. Ella es va estirant i al final fent “crits petitons” demana que li treiem.
És feliç quan va sense paquet. Diu “pipi-caca” demanant la gibrelleta amb el dit i no fa mai però passa molta estona assegudeta, ho fa com un joc.

Llenguatge:
Quan comença a venir a la llar, no es fa entendre parlant, quan s’emprenya crida però et demana coses assenyalant amb el dit.
Al mes d’abril comença a demanar:
-aigua – ña-ña
xumet - me-me
mama: per dirigir-se a tothom
papà: papa
mira: mía
galeta: ca , ca-ca
pipi, gibrelleta: ca-ca
ara jo: ara jo
Emi: Emi
Eli: Eli
Laia: Laia

Actitud general:
La Laia va començar a venir al mes d’octubre (1979). Li costa molt quedar-se a la llar , plora i s’emprenya quan l’agafem a coll quan l’Emi marxa. Té una actitud molt esquerpa quan intentem acostar-nos a ella, només accepta quan la tenim asseguda entre les cames i sent que és ella només la que en aquest moment està amb tu.

És curiós perquè per lo petitona que és, la Laia desperta moltes i petites sensacions, sents ganes d’agafar-la i protegir-la i és un contrast gran quan et crida o no et deixa que l’acariciïs o l’agafis a coll.

Li agrada molt estar dins l’habitació, encara que els demés anem al pati, ella es queda jugant arraconada, anant molt a la seva. No sembla que s’ho passi malament, al contrari: sembla que descansi d’estar amb nens (em fa pensar en la Marta i en Pablo i imagino que el fet de ser la petitona vol que dir que sembre té que fer lo que els altres li diuen o volen). Penso que jugant així, soleta, descansa...
Hi ha estones que li agrada estar a l’habitació de la Roser a on es deu trobar més acollida per ser més petitona l’habitació i els nens.

Al principi de venir a la llar es dedica a observar la major part del temps lo que fan els demés. Aquest tipus de joc (passiu per alguns) provoca que en Guille sempre es fiqui amb ella (un altre nen també poc actiu), anant-li darrera, fent que ella s’espanti encara que no li fa mal.

Al cap d’un mes o així canvia molt la relació, s’obre més a nosaltres, com si tingués més confiança i és curiós perquè sembla que se n’adoni de que ens volem acostar a ella físicament. Quan li diem algo, riu com donant-nos la seva aprovació i a partir d’aquí encara que continua jugant i estant sola, quan li allarguem els braços ve corrents o quan la cridem, inclús quan es desperta, ve corrents a les cames i sobretot accepta que la consolem o ens busca quan té problemes.

Juga molt al pati amb la sorra, l’aigua, les pales i les galledes. Passa llargues estones asseguda a terra, també amb el balancí, seu encara que no hi hagi ningú a l’altre costat.
Al tobogan intenta pujar, es queda asseguda al peu de les escales mirant cap a dalt o com pugen els demés o puja uns quants esglaons.

Després de les vacances de Nadal, la Laia està molt més segura: no para de xerrar, quan posem música ella també canta i juga molt, molt amb el seu cos. Li encanta estirar-se panxa amunt i jugar aixecant-se els peus a tocar-los, es rebolca pel terra de l’habitació i li encanta que li fem cas.

Fa servir les nines per jugar: tant amb una capsa que hi ha a l’habitació, al costat de la que passa moltes estones, com amb elles directament, parlant-lis.
No es relaciona amb cap nen amb preferència ni amb cap adult, està bé sola i amb tothom. Ve uns dies a fer pràctiques una noia que es diu Angela, amb la que connecta de seguida. Demana molt per estar amb ella i al migdia, quan hi ha menys nens, s’aprofita. Es una comunicació mútua, perquè l’Angela també se sent molt bé amb la Laia

Quan ha començat a relacionar-se més amb algun nen del grup o fer partícep dels seus jocs a algú, ha escollit nens amb una actitud semblant a la seva, nens tranquils, preferentment la Marta Benet, amb la que juguen a nines tranquil·lament, tapant-les amb llençols o estirant-les a terra.

Quan rep alguna agressió, la Laia no es defensa, de vegades les aguanta sense plorar i d’altres plora i et demana que l’ajudis o vagis a buscar-la sense vellugar-se de terra.

Des de finals de maig fa moltes rebequeries, tant al migdia perquè anàvem a dormir nens i ella es quedava amb un altre no era ni Montse, ni Anna, ni jo, com quan vol alguna cosa i no se l’entén o li demanem que esperi una mica. Es tira a terra, sembla que vulgui reclamar molt la nostra atenció. Durant l’hora de dinar, si hi ha alguna cosa que no li agrad o li tornem a posar pensant que en vol més, s’enfada i es deixa anar de la Cadira a terra fins que l’anem a buscar.

Ho fa molt sovint, reclamant que estem per ella. Quan ho parlem amb vosaltres penseu que poden ser gels.

Els últims dies de la llar està molt més tranquil·la, tant quan arriba com durant el dia, anant molt a la seva.

Ara mentres escric penso en la Laia i veig un cos petitó despullat assegut a terra i feta un embolic intentant treure i posar-se les seves delicioses sabates...

La Laia s'entreté tota l'estona soleta, jugant amb la sorra i pals i pots. Després juga molt amb l'aigua i les fregones. Quan hi ha nens a l'habitació jugant, més grans, riu i segueix el joc des de fora.
Té molta gana i repeteix de tot.

Al migdia, mentres els altres dormen, la Laia s'ho passa molt bé jugant amb el motxo.

Al migdia, mentres els altres dormen, s'ho passa molt bé jugant amb el motxo.

Quan es queda, mira molt cap a la porta veient a l'Emi. Perque li tregui la roba em diu "caca i pipi". S'ho passa molt bé despullada, jugant amb l'aigua. No s'enfada massa quan la mullen. Més tard està molt carinyosa jugant per sobre les tumbones, però no dorm.

Avui la Laia ha fet una mica de pipi a la gibrelleta. Li ha fet tanta il·lusió que ho ha ensenyat a tots, tota contenta.
Al migdia no dorm.

Avui també demana que vol fer pipi a la gibrelleta, però no ho fa. Juga amb la gibrella. Es tapa la cara i diu "no hi és, la Laia" i després ella es destapa i diu "'qui!".
Al migdia no vol dormir.

Vol fer un pipi a la gibrelleta. Ho demana quan l'Angela la va a canviar. S'hi està bastant estona, assentant-se i aixecant-se. Al final s'ho fa a sobre.
No dorm.

No vol jugar amb els altres nens, només agafar-lis les joguines. Juga molt independentment.
Al migdia no vol dormir.